EL meu Bloc – De Tu a Tu

Ahora sí que hago mi reflexión personal. Parecía mentira pero llegó… Finalmente y dada la grave situación que atraviesa la economía española (de las peores de Europa), los trabajadores públicos han “pagado el pato”. Se suman al drama (y este sí verdaderamente desesperante) de los parados por los ERO que han aflorado, de a quienes no renovaron contrato, de los comerciantes forzados a bajar la persiana o a los siempre olvidados autónomos que dejaron de nadar a contra corriente…

Per responsabilitat (per cert, sempre tard però reconeguda a CiU pel conjunt de l’Estat), Convergència i Unió no podia votar ni a favor ni en contra del Reial Decret Llei, doncs si no s’aprovava el risc era, no que es congelessin les pensions, sinó que no es poguessin pagar les pensions o les nòmines dels servidors públics o les prestacions per atur. Si no s’aprovava les probabilitats que Espanya acabés intervinguda com Grècia eren altíssimes, amb un cost gravíssim. S’havia d’evitar eleccions anticipades i el buit de poder que se’n derivaria. Malgrat estar en contra, CiU es va abstenir amb una actitud responsable donada la situació, però aquesta actitud queda ben lluny de les del PP, ERC o ICV amagant el cap sota terra. Ara amb la reforma laboral no perilla la governabilitat i per tant el suport o no, està condicionat a que les propostes siguin les suficients i necessàries pel nostre mercat laboral

Permeteu-me donada la importància del que està succeïnt a la política i economia espanyola, fins que d’aquí a uns dies pengi de nou un article personal meu, fer un “copiar i desar” d’una darrer entrada al blog d’en Duran i Lleida que considero força essencial per analitzar i entendre la situació:

(JA.Duran i Lleida) Tot i que acostumo a no fer-ho, reprodueixo tot seguit, en contra del que és habitual, la meva intervenció d’aquest matí al Congrés dels Diputats.

És segur que molts de vosaltres deveu pensar que hem donat suport a la congelació de les pensions. No és això. Segurament us penseu que hem salvat el govern. Tampoc no es així. Hem salvat el conjunt de la societat espanyola de no ser intervinguda econòmicament com Grècia, que a tots els funcionaris  no els hi rebaixin més el sou del que proposa Zapatero i hem salvat que les pensions es puguin continuar cobrant i òbviament que es revaloritzin.

El text és llarg, però us prego i us agraeixo a la vegada que el lleg

Consulteu-lo a duranilleida.cat  o a  unio.cat

Per a aquest Bruguers he esgotat el temps màxim en lliurar aquest article tot i esperant el pronunciament definitiu que semblava s’anava a produir del Tribunal Constitucional vers l’Estatut, fet que de nou no ha ocorregut. Això constata la inutilitat d’aquest tribunal en un Estat pluricultural i plurinacional com el nostre. A hores d’ara crec que el millor que pot passar és que el Tribunal no dicti la sentència fins que passin les eleccions catalanes, i llavors potser ja seria hora que s’hagués renovat i que, per tant, hagués recuperat la credibilitat i la legitimitat que molts considerem que avui no té. Si el Tribunal no es renova, el més lògic seria –i no entenc com la Generalitat no ho fa- que es plantegés formalment allò que tantes vegades CiU ha verbalitzat, que és la recusació dels magistrats que tenen el seu mandat caducat. Els únics que avui volen una sentència immediata són els pocs que la prefereixen negativa per a l’Estatut, però la immensa majoria del país no. Hi ha un únic escenari que ens convé: que no es modifiqui gens l’Estatut aprovat pel Parlament, per les Corts Generals i refrendat pel poble de Catalunya. Però a més també s’ha parlat per fi aquests dies del món agrari a Catalunya, quan no s’entén ni es dóna suport als pagesos per viure amb dignitat. És obvi que des del govern de la Generalitat, i especialment des d’ICV, se’ls fa la vida impossible i se’ls tracta com a figurants d’un parc temàtic. Aquests dies que gaudirem de la nostra Fira d’Espàrrecs reflexionem i aprenem a valorar-los molt més, i per cert, que gaudiu d’una bona fira! 

Dejémonos de divergencias, de acusaciones de los unos a los otros frente la grave situación económica que vivimos para hacer campaña partidista. Llega un momento en el que la responsabilidad de quienes hemos sido escogidos para dirigir y administrar el bien público debe imponerse y nos debe llevar a dejar de lado nuestras diferencias por un momento, uniendo voluntades para suavizar la crisis y empezar el camino de la recuperación, dejar de mirarnos entre los de uno y otro partido y mirar todos juntos a la gente que atraviesa problemas económicos serios. Mirem l’aturat que encara cobra prestació, el que ja l’ha esgotat, l’autònom que tremola per mantenir el negoci, el treballador que viu l’angoixa d’una reducció de plantilla, l’empresari que sense finançament i amb davallada de demandes lluita per mantenir-se, l’estudiant que es pregunta on anirà a buscar feina quan finalitzi els estudis, els joves que no poden emancipar-se o el pensionista que s’ho mira tot plegat veient que l’estat del benestar perilla, alhora que escurça encara més la despesa domèstica per arribar a final de mes. Aquesta és la crida que Duran i Lleida des de CiU ha fet a Madrid al conjunt de forces polítiques i que ha aconseguit asseure a la mateixa taula gent de tots els colors per treballar junts, però esperem que no sigui en va. Que els del PP no busquin la mínima excusa per aixecar-se i marxar a fer campanya contra el PSOE o els propis socialistes es tanquin en banda a acceptar propostes dels altres qui també podem tenir vies de solució pràctiques. Des de CiU exigim ara més que mai; seny, responsabilitat i sentit comú.